Un camí!, quina cosa de dir! Quina cosa més llarga de seguir! Quin so vulgar i estrany! Un camí!... Quina sentida de pena i patir, quina promesa de calma i de guany! Un camí!... Els camins són l’angúnia primera, del rústec cor llunyà, que ni ell sabia el que era i per saber es posava a caminar... [....] El camí significa humilitat, vol dir un renunciament a fi de bé, vol dir passar pel mateix recer que els altres han passat. Camí de la glòria, camí de la Creu, camí que puja i baixa i cansa, on ens portes, camí? La teva fi no es veu! -----------------------------------------------------------------------
Aquesta és una manera de veure el camí en la que l’autor acaba confessant que no li veu el final. Ara podem mirar una altra interpretació del camí, on sí sembla que l’autor hi veu un final. En Lluís Llach va musicar aquest poema, tot afegint-li uns versos que no estan en la versió original, i que segurament emmascaren el sentit del que ens volia dir en Kavafis.
Ítaca de K. P. Kavafis (traducció de Carles Riba)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixença. Els Lestrígons i els Ciclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Ciclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d’estiu que, amb quina delectança, amb quina joia, entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen, corals i nacres, ambres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes per aprendre i aprendre del que saben.
Sempre tingues el cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gaire la travessia.
És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa, ric de tot al que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha dat el vell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobre, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques. ---------------------------------------------------------------------------
Torno ara a Josep Ma de Segarra, en el tros on sembla que ha trobat un final del camí.
Camí pelat i esqueixat, ple de vent dalt de la coma, camí de la soledat, tots els camins van a Roma, tots els camins, ja ho sabem!, tots els camins van a Roma, però no van a Betlem! Perquè a Roma hi ha de tot: hi ha misèria i punyalades, i la púrpura i el llot i les mitres consagrades! Perquè a roma hi ha de tot! Cap a Roma pots anar amb plomall de capità i amb xiulet de bergantatge, amb crossa de pelegrí, o amb garrafa o espasí; tot és bo pel teu viatge! Pots triar-te tu el camí! Pots triar-te el teu camí! Pots triar-te el vent que eslloma, l’arada, la forca, el rem! Tots els camins van a Roma, però no van a betlem! Ha Betlem ha nascut l’Infant diví! Per’nar a Betlem, només hi ha un sol camí!
I caminant (Sender GR-92 Mediterrani)et trobes perles com aquesta: Vida o camí, l’agafa el caminant i va cap a la fi, no mai enrere. Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera sinó terra de tots, i anar abastant pel fil del rost, tombant, torta i drecera, l’indret on hem d’anar: sempre endavant, i allò que som: la vida que ens espera.
Mireu: l’amor és a llevant! Tots a cavall del vent, fugim del fum, fugim de la ferum i el temps foscant! Companys, partim: el món és gran! Tot camí és llum! Màrius Sampere
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPoema de Nadal de Josep Ma de Segarra
ResponEliminaUn camí!,
quina cosa de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin so vulgar i estrany!
Un camí!...
Quina sentida de pena i patir,
quina promesa de calma i de guany!
Un camí!...
Els camins són l’angúnia primera,
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
i per saber es posava a caminar...
[....]
El camí significa humilitat,
vol dir un renunciament a fi de bé,
vol dir passar pel mateix recer
que els altres han passat.
Camí de la glòria, camí de la Creu,
camí que puja i baixa i cansa,
on ens portes, camí? La teva fi no es veu!
-----------------------------------------------------------------------
Aquesta és una manera de veure el camí en la que l’autor acaba confessant que no li veu el final.
Ara podem mirar una altra interpretació del camí, on sí sembla que l’autor hi veu un final.
En Lluís Llach va musicar aquest poema, tot afegint-li uns versos que no estan en la versió original, i que segurament emmascaren el sentit del que ens volia dir en Kavafis.
Ítaca de K. P. Kavafis (traducció de Carles Riba)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Ciclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt,
si una emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia,
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes
per aprendre i aprendre del que saben.
Sempre tingues el cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gaire la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot al que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha dat el vell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobre, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
---------------------------------------------------------------------------
Torno ara a Josep Ma de Segarra, en el tros on sembla que ha trobat un final del camí.
Camí pelat i esqueixat,
ple de vent dalt de la coma,
camí de la soledat,
tots els camins van a Roma,
tots els camins, ja ho sabem!,
tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
Perquè a Roma hi ha de tot:
hi ha misèria i punyalades,
i la púrpura i el llot
i les mitres consagrades!
Perquè a roma hi ha de tot!
Cap a Roma pots anar
amb plomall de capità
i amb xiulet de bergantatge,
amb crossa de pelegrí,
o amb garrafa o espasí;
tot és bo pel teu viatge!
Pots triar-te tu el camí!
Pots triar-te el teu camí!
Pots triar-te el vent que eslloma,
l’arada, la forca, el rem!
Tots els camins van a Roma,
però no van a betlem!
Ha Betlem ha nascut l’Infant diví!
Per’nar a Betlem, només hi ha un sol camí!
I caminant (Sender GR-92 Mediterrani)et trobes perles com aquesta:
ResponEliminaVida o camí, l’agafa el caminant
i va cap a la fi, no mai enrere.
Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera
sinó terra de tots, i anar abastant
pel fil del rost, tombant,
torta i drecera,
l’indret on hem d’anar: sempre endavant,
i allò que som: la vida que ens espera.
Mireu: l’amor és a llevant!
Tots a cavall del vent, fugim del fum,
fugim de la ferum
i el temps foscant!
Companys, partim: el món és gran!
Tot camí és llum!
Màrius Sampere