Alhora que destruïm el planeta i la biodiversitat anem extingint allò que tenim d'humans.
¿Què esdevindrem després?
¿S'està acabat el nostre temps d'humans?
¿És aquest “nostre temps” una construcció nostra?
¿Quina porxada estem preparant per al futur?
Quina imatge mes maca que heu penjat, mirant-la es pot parla de tantes coses!!
ResponEliminaDe l´AMOR, la TENDRESA, la MATERNITAT, la TERRA, la DONA, l´EVOLUCIÓ...
Potser queda esperança per la ¨porxada¨
He donat algunes voltes a una idea, no pas meva sinó copiada, que diu que el «jo» només pot existir des del reconeixement de l'«altre». Vull dir amb això que el més originari és l’altre i després ve el jo. No és una qüestió d’importància sinó d’existència. Per tant, si vull que hi hagi un «jo» haig de preservar l’altre, m’haig de responsabilitzar de l’altre. Aquest altre, per agregació de molts altres, esdevé «humanitat».
ResponEliminaAlhora, podem pensar que la humanitat està lligada a la Terra, més encara, que la Terra és el correlat de la humanitat, és a dir, que no ens podem explicar aquesta sense referir-nos a la Terra. Si tinc responsabilitat per l’altre, també n’haig de tenir per la Terra, perquè l’«altre» no pot ser sense la Terra.
D’aquesta darrera responsabilitat se’n poden desprendre alguns principis.
Un d’ells és el de la inapropiabilitat de la Terra que ve a voler dir que no es pot posseir terra sense límits (tant de dimensió com d’extracció) perquè això porta a la sobreexplotació de la mateixa i a l’exclusió de l’altre d’aquesta possible possessió. Durant molts anys aquesta sobreexplotació no es considerava un problema ja que s’entenia que la Terra era capaç d’autorecuperar-se de forma quasi infinita.
Un altre possible principi és el de la responsabilitat en la conservació de la Terra, no solament pels vivents actuals sinó també pels futurs.
No podem oblidar que hi ha qui pensa, com Stefen Hawking i alguns transhumanistes, que no ens hem de preocupar massa que la Terra ens quedi petita, com tampoc no ens hem de preocupar massa pel seu destí i, en canvi, sí que hem de buscar solucions en l’espai exterior.
A mi em continua agradant molt la Terra i faré els possibles per responsabilitzar-me d’ella en la mesura que pugui, perquè els vostres néts no hagin de marxar amb un coet al cul, cap a l’espai exterior.