Cansats de la inclemència del món exterior, no anem a casa sinó que tornem a casa: la casa salva. ¿De què? De la immensitat que ens espanta, de la nostra insignificança que ens empetiteix, de la pròpia matusseria que, com a vegades dic, em fa desitjar ser transparent. La casa fa de centre del món. Sempre hi ha un raconet de la casa, com la cabana dels nens feta amb llençols, que es encara més centre. Centre del món, aquell lloc i, potser, també aquell temps, que posa en contacte la terra amb el cel, el profà amb el sagrat. A la casa no hi busquem tant el confort, com el recolliment i l’acolliment. Nadal és tornar a casa. Ara pot semblar que vulguin explicar-nos que la dita «per Nadal cada ovella al seu corral» vol dir que ens quedem tancats a casa nostra, cosa que avui és segurament força convenient. Però jo l’interpreto de forma diferent: des de les pastures que ara us toca viure, torneu, ovelles, al corral d’on vau sortir, del corral on bastíeu les cabanes amb parracs i palla, on fèieu el pessebre amb suro per muntanyes, sorra per terra, molsa per herbei, branquillons per arbres i amb quatre figuretes mig escantellades pel llarg viatge que ja havien fet. Tornem al centre dels centres, als pares, als germans. Per poc que sigui, portem-hi tot el que, de veritat, heu creat a la nova casa que algun dia serà el centre dels centres. Amb imaginació i fe cal, a vegades amb coratge, refer aquest vell corral, perquè els estralls del temps propicien que ens dissolguem en la fragilitat. Ja vindrà després el «per Sant Esteve cadascú a casa seva» per poder copsar les diferències entre aquest indret ja propi, però profà, i el estable encara màgic de Nadal.
Cansats de la inclemència del món exterior, no anem a casa sinó que tornem a casa: la casa salva. ¿De què? De la immensitat que ens espanta, de la nostra insignificança que ens empetiteix, de la pròpia matusseria que, com a vegades dic, em fa desitjar ser transparent.
ResponEliminaLa casa fa de centre del món. Sempre hi ha un raconet de la casa, com la cabana dels nens feta amb llençols, que es encara més centre.
Centre del món, aquell lloc i, potser, també aquell temps, que posa en contacte la terra amb el cel, el profà amb el sagrat. A la casa no hi busquem tant el confort, com el recolliment i l’acolliment.
Nadal és tornar a casa. Ara pot semblar que vulguin explicar-nos que la dita «per Nadal cada ovella al seu corral» vol dir que ens quedem tancats a casa nostra, cosa que avui és segurament força convenient.
Però jo l’interpreto de forma diferent: des de les pastures que ara us toca viure, torneu, ovelles, al corral d’on vau sortir, del corral on bastíeu les cabanes amb parracs i palla, on fèieu el pessebre amb suro per muntanyes, sorra per terra, molsa per herbei, branquillons per arbres i amb quatre figuretes mig escantellades pel llarg viatge que ja havien fet.
Tornem al centre dels centres, als pares, als germans. Per poc que sigui, portem-hi tot el que, de veritat, heu creat a la nova casa que algun dia serà el centre dels centres.
Amb imaginació i fe cal, a vegades amb coratge, refer aquest vell corral, perquè els estralls del temps propicien que ens dissolguem en la fragilitat.
Ja vindrà després el «per Sant Esteve cadascú a casa seva» per poder copsar les diferències entre aquest indret ja propi, però profà, i el estable encara màgic de Nadal.