Gandhi ens parla de la veu interior dels éssers humans; la veu de la veritat: No pots enganyar-te a la nit, quan t'estàs rentant les dents. Els PASTORS, nomes haurien de ¨servir¨ al remat.
«Els pirates de la mar van respirar la gran humitat de l’aigua salada sense poder dormir... Aquella nit, les caravanes del camí sentien un gran pes, i era verdós i encès l’ull de la pantera; però ningú sabia el que era, ningú no va veure res... ......... I només els pastors precisament, perquè no duien greix al pensament perquè sabien les quatre paraules, per dir el nom dels vents i el nom dels torrents i el nom de les herbes menudes i el nom de l’ocell estantís i el nom de les muntanyes del país tan conegudes! Però ells, lluny de tothom, ells, no tenien nom!... ........ I només aquests pobres pastors, de les estones més pures, ......... tenen el front lliure de mal, tenen els ulls plens d’alegria, .......... per veure l’àngel, que anuncia tot el misteri de Nadal!...»
Fragment Poema de Nadal de Josep M de Segarra, final del cant I
Els pastors, sabent molt, sabien no saber res, i callaven, i així escoltaven bé l’àngel que tots portem a dins.
Els pastors, com els infants, no tenien cap prejudici, per això van veure clarament el nen Jesús. Nosaltres, com ells, ens hem de deixar captivar pel missatge de Jesús....
Gandhi ens parla de la veu interior dels éssers humans; la veu de la veritat: No pots enganyar-te a la nit, quan t'estàs rentant les dents.
ResponEliminaEls PASTORS, nomes haurien de ¨servir¨ al remat.
«Els pirates de la mar
ResponEliminavan respirar la gran humitat
de l’aigua salada
sense poder dormir...
Aquella nit, les caravanes del camí
sentien un gran pes,
i era verdós i encès
l’ull de la pantera;
però ningú sabia el que era,
ningú no va veure res...
.........
I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament
perquè sabien les quatre paraules,
per dir el nom dels vents
i el nom dels torrents
i el nom de les herbes menudes
i el nom de l’ocell estantís
i el nom de les muntanyes del país
tan conegudes!
Però ells, lluny de tothom,
ells, no tenien nom!...
........
I només aquests pobres pastors,
de les estones més pures,
.........
tenen el front lliure de mal,
tenen els ulls plens d’alegria,
..........
per veure l’àngel, que anuncia
tot el misteri de Nadal!...»
Fragment Poema de Nadal de Josep M de Segarra, final del cant I
Els pastors, sabent molt, sabien no saber res, i callaven, i així escoltaven bé l’àngel que tots portem a dins.
A MI LA FIGURA DELS PASTORS EM FA PENSAR EN SENSILLEZA, HUMILITAT I POSAR.NOS EN CAMI
ResponEliminaEls pastors, com els infants, no tenien cap prejudici, per això van veure clarament el nen Jesús.
ResponEliminaNosaltres, com ells, ens hem de deixar captivar pel missatge de Jesús....
Vull ser pastora, neta de cor, neta d'esperit i "sense greix al pensament"
ResponEliminaM'encanta això de "sense greix al pensament"
Elimina