La senzillesa, ser simplement el que ets, escalfa el lloc més gèlid. Mostrar-te sense disfressa, no amagar les debilitats ni les veritables fortaleses neteja tota supèrbia.
Josep M Esquirol proposa en el seu llibre La resistència íntima, un diàleg entre un àngel i un mortal. Quan li toca explicar-se, l’humà busca fets magnífics i obres monumentals, coses que no interessen gens ni gota a l’àngel, acostumat com està a les meravelles del cel. Pensa finalment l’humà que, en paraules d’Esquirol, «la senzillesa de la nostra vida quotidiana seria, als ulls de l’àngel, el més extraordinari de tot». Ho il·lustra amb un fragment de la novena de les Elegies de Duino, de Raine Maria Rilke: «En l’univers on ell percep més intensament, tu hi ets un nouvingut. Per tant, mostra-li el senzill que, configurat de generació en generació, viu com a cosa nostra, ran de la mà, en la mirada. Digues-li coses. Es quedarà parat, tal com tu et parares prop del cordeller a Roma, o del terrissaire al Nil». La senzillesa és un atribut de les grans ànimes. En paraules de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe, «Menys és més», o en la també coneguda màxima de Baltasar Gracián, tan difícil de seguir: «Lo bueno, si breve, dos veces bueno; lo malo, menos malo».
M' ha agradat aquesta reflexió que has posat Jaume, a vegades volem fer grans coses perque els altres sentin el nostre recolzament, i tan senzil que es fer un somriure, una trucada, una encaixada de mans (quan podiem)...........actes que surten del cor...aixó es donar una escalfor sincera, no complicar.nos la vida i finalment no fer res.
Josep M Esquirol proposa en el seu llibre La resistència íntima, un diàleg entre un àngel i un mortal. Quan li toca explicar-se, l’humà busca fets magnífics i obres monumentals, coses que no interessen gens ni gota a l’àngel, acostumat com està a les meravelles del cel. Pensa finalment l’humà que, en paraules d’Esquirol, «la senzillesa de la nostra vida quotidiana seria, als ulls de l’àngel, el més extraordinari de tot». Ho il·lustra amb un fragment de la novena de les Elegies de Duino, de Raine Maria Rilke:
ResponElimina«En l’univers on ell percep més intensament, tu hi ets un nouvingut.
Per tant, mostra-li el senzill que, configurat de generació en generació,
viu com a cosa nostra, ran de la mà, en la mirada.
Digues-li coses. Es quedarà parat, tal com tu et parares
prop del cordeller a Roma, o del terrissaire al Nil».
La senzillesa és un atribut de les grans ànimes. En paraules de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe, «Menys és més», o en la també coneguda màxima de Baltasar Gracián, tan difícil de seguir: «Lo bueno, si breve, dos veces bueno; lo malo, menos malo».
M' ha agradat aquesta reflexió que has posat Jaume, a vegades volem fer grans coses perque els altres sentin el nostre recolzament, i tan senzil que es fer un somriure, una trucada, una encaixada de mans (quan podiem)...........actes que surten del cor...aixó es donar una escalfor sincera, no complicar.nos la vida i finalment no fer res.
ResponEliminaM’ha agradat “la senzillesa és un atribut de les grans ànimes” i també el “menys és més” de Mies van der Rohe.
ResponElimina(Veure el pavelló de Barcelona)
ResponEliminaGracies als acompanyants , la mula i el bou , Jesus va neixer calent i sa !
Àgata Guerrero Latorre