No sols s'ha de discernir i opinar, sinó que s'ha de fer. Cal actuar amb cura i sense complexos almenys en l'àmbit en què ens movem. No cal anar a buscar la necessitat gaire lluny per intentar solucionar-la: n'estem envoltats
RUTH BADER GINSBURG, també coneguda per RBG, ha sigut un icona feminista de EUA. La segona dona nomenada a la Cort Suprema. La seva biografia es impressionant. Un diari anunciava la seva mort dient: Ha mort una persona DECENT!! 88 anys de vida extraordinària en moltíssims aspectes i el mes important a destacar es la seva decència... Tant costa trobar persones DECENTS?...
El món de cada dia, on realment vivim, no es forja amb les opinions dels tertulians, sinó amb les accions dels qui tenen responsabilitat en cada àrea: quan fan, fan i, quan no fan, també fan; quan parlen, parlen i, quan callen, també parlen: conten allò que els va bé sense haver-ho de dir.
Amb quasi 30 anys de retard, estic mirant La llista d’Schindler, de l’any 1993. El minut 65 i mig de la mateixa m’ha impactat profundament: en plena neteja-liquidació del gueto jueu de Cracòvia, en la foscor del capvespre avançat, una mare i la seva filla, d’uns 7 o 8 any, s’esmunyen de la columna de presos flanquejada i hostilitzada pels soldats, per anomenar-los de manera caritativa, i s’escapen a la desesperada per carrers entapissats de cadàvers, mentre, de fons, se sent, nítid, un repicar de campanes. Just llavors se’m va obrir un interrogant al cap: ¿què deuria fer en aquells moments Pius XII, comandant de les esglésies que feien voleiar els seus batalls contra el bronze sonor? ¿s’estava enllitant per descansar de la intensíssima tasca humanitària feta, dit sense gota d’ironia, a la ciutat del Vaticà?; quan és mirava el cor, en la solitud de la nit, ¿creia que feia el que calia o el que li convenia?, ¿creia fer tot el que podia?; l'atrafegament diari, ¿li narcotitzava el pensament, justificant en el molt treball fet, la feina no feta?, ¿tenia por?, ¿de què? Mai tindré una resposta, ni segurament cal: la barbàrie humana pot arribar a ser quasi infinita de inimaginable. Però, de fet, si jo em faig les mateixes preguntes, ¿què contestaré? No serà pas que no hi hagi guetos avui, de mil formes i condicions, i no serà pas que no els estiguem netejant-liquidant de manera més o menys enginyosa; sinó liquidant, encapsulant, com les monodosis de cafè. Tornant a la pel·lícula¨: la mare i la filla arriben a un enginyós refugi d’uns coneguts, on accepten a la nena però no a la mare per què té permís de treball, permís que només donaven als jues qualificats de «treballadors essencials.» ¿Ens sona això de "essencials"?
A vegades penso que no es pot fer politica i ser decent o no ser corrupte, dones com la Ruth em fan veure el contrari, el que passa es que son tan pocs i poques..... Harari ens diu que escullim be als politics que hem de votar, on son les Ruth's del nostres temps ?
donem gràcies a DÉU per les persones (HOMES I DONES) que han sabut portat la seva lluita fins al final encara que aixó els hagi portat grans consequencies. Amb el testimoni de la RUTH, jo hi afegeixo la GRETA per la seva batalla amb el canvi climàtic. Ben segur tots pensarem amb d' altres també.
RUTH BADER GINSBURG, també coneguda per RBG, ha sigut un icona feminista de EUA. La segona dona nomenada a la Cort Suprema.
ResponEliminaLa seva biografia es impressionant.
Un diari anunciava la seva mort dient: Ha mort una persona DECENT!!
88 anys de vida extraordinària en moltíssims aspectes i el mes important a destacar es la seva decència...
Tant costa trobar persones DECENTS?...
El món de cada dia, on realment vivim, no es forja amb les opinions dels tertulians, sinó amb les accions dels qui tenen responsabilitat en cada àrea: quan fan, fan i, quan no fan, també fan; quan parlen, parlen i, quan callen, també parlen: conten allò que els va bé sense haver-ho de dir.
ResponEliminaAmb quasi 30 anys de retard, estic mirant La llista d’Schindler, de l’any 1993. El minut 65 i mig de la mateixa m’ha impactat profundament: en plena neteja-liquidació del gueto jueu de Cracòvia, en la foscor del capvespre avançat, una mare i la seva filla, d’uns 7 o 8 any, s’esmunyen de la columna de presos flanquejada i hostilitzada pels soldats, per anomenar-los de manera caritativa, i s’escapen a la desesperada per carrers entapissats de cadàvers, mentre, de fons, se sent, nítid, un repicar de campanes.
Just llavors se’m va obrir un interrogant al cap: ¿què deuria fer en aquells moments Pius XII, comandant de les esglésies que feien voleiar els seus batalls contra el bronze sonor? ¿s’estava enllitant per descansar de la intensíssima tasca humanitària feta, dit sense gota d’ironia, a la ciutat del Vaticà?; quan és mirava el cor, en la solitud de la nit, ¿creia que feia el que calia o el que li convenia?, ¿creia fer tot el que podia?; l'atrafegament diari, ¿li narcotitzava el pensament, justificant en el molt treball fet, la feina no feta?, ¿tenia por?, ¿de què?
Mai tindré una resposta, ni segurament cal: la barbàrie humana pot arribar a ser quasi infinita de inimaginable.
Però, de fet, si jo em faig les mateixes preguntes, ¿què contestaré?
No serà pas que no hi hagi guetos avui, de mil formes i condicions, i no serà pas que no els estiguem netejant-liquidant de manera més o menys enginyosa; sinó liquidant, encapsulant, com les monodosis de cafè.
Tornant a la pel·lícula¨: la mare i la filla arriben a un enginyós refugi d’uns coneguts, on accepten a la nena però no a la mare per què té permís de treball, permís que només donaven als jues qualificats de «treballadors essencials.» ¿Ens sona això de "essencials"?
A vegades penso que no es pot fer politica i ser decent o no ser corrupte, dones com la Ruth
ResponEliminaem fan veure el contrari, el que passa es que son tan pocs i poques.....
Harari ens diu que escullim be als politics que hem de votar, on son les Ruth's del nostres temps ?
donem gràcies a DÉU per les persones (HOMES I DONES) que han sabut portat la seva lluita fins al final encara que aixó els hagi portat grans consequencies. Amb el testimoni de la RUTH, jo hi afegeixo la GRETA per la seva batalla amb el canvi climàtic. Ben segur
Eliminatots pensarem amb d' altres també.