L'acció d'ensabonar una peça de roba en un safareig o un rierol, i fregar-la per arrencar-li la brutícia o llevar-li una taca i després esbandir-la, mirar-la a contra llum i veure-la neta, no se perquè es tant gratificant; es com si li retornessis la vida, la puresa, la perfecció, la ¨netedat¨. Tot el que és net, tot el que està net, dona vida.
¿Què podem rentar? ¿Què podem millorar? Tantes coses, segurament... Em ve la cap la lletra de «Si yo tuviera una escoba cuantas cosas barreria...», però ja no en sé gaire més, per no dir res més.
M’he fixat en les paraules que Ramin Jahanbegloo escriu en la pàgina 19 del seu llibre L’obligació de desobeir: «[...] un dels grans problemes en les democràcies liberals actuals és la manca de líders polítics amb capital moral. Em refereixo a ciutadans-polítics que estiguin més preocupats per l’art d’organitzar una societat que no pas per governar persones amb mentides, corrupció i força. Si el preu polític de governar els altres, en comptes d’organitzar una societat amb ells, és humiliar els que no estan d’acord amb tu, el preu és sens dubte excessiu i no hi ha espai per a la democràcia.» Segueix dient una mica més endavant: «[...] seria perfectament legítim preguntar-se per què els que exerceixen el poder polític tenen tanta dificultat per ser justos i ètics. ¿Això vol dir que en el món actual l’ètica ja no és rellevant per a la política? ¿O hem d’arribar a la conclusió que en l’àmbit del poder polític no hi ha consciència moral?» Maquiavel, en El príncep, ens ve a dir que ètica i política són dues disciplines que estan en dos plans diferents i que no tenen res a veure, cosa que escandalitzaria a Aristòtil que considerava que la Política era la continuació natural de l’ètica o que, fins i tot, la política estava directament dintre de l’ètica ja que, segons com es miri, l’ètica només té sentit quan és plantejada des de la comunitat i, en la política, és on s’organitza la comunitat. Per excusar una mica Maquiavel, diré que potser El príncep no reflecteix fidelment el pensament de l’autor, sinó que és la seva percepció de com actuen els governants i això és el que explica. Quan no fem el que prediquem és que no creiem el que prediquem, per tant estem enganyant o, si ho creiem però no ho fem, llavors podríem aplicar-nos les paraules de Jan Patocka: «viure sense estar disposat a sacrificar-se pel que fa que la vida tingui sentit no és viure».
rentar.....esborrar, netejar, eliminar...pensem uns moments en les coses que tenima al nostre cor i les volem treure per tenir un cor net i polit per rebre a Jesús que ben aviat celebrarem la seva vinguda.
Una forma derentar-nos, es revisar cada dia la nostre actuació que em tingut les persones que ens em relacionat
ResponEliminaL'acció d'ensabonar una peça de roba en un safareig o un rierol, i fregar-la per arrencar-li la brutícia o llevar-li una taca i després esbandir-la, mirar-la a contra llum i veure-la neta, no se perquè es tant gratificant; es com si li retornessis la vida, la puresa, la perfecció, la ¨netedat¨.
ResponEliminaTot el que és net, tot el que està net, dona vida.
¿Què podem rentar? ¿Què podem millorar? Tantes coses, segurament... Em ve la cap la lletra de «Si yo tuviera una escoba cuantas cosas barreria...», però ja no en sé gaire més, per no dir res més.
ResponEliminaM’he fixat en les paraules que Ramin Jahanbegloo escriu en la pàgina 19 del seu llibre L’obligació de desobeir: «[...] un dels grans problemes en les democràcies liberals actuals és la manca de líders polítics amb capital moral. Em refereixo a ciutadans-polítics que estiguin més preocupats per l’art d’organitzar una societat que no pas per governar persones amb mentides, corrupció i força. Si el preu polític de governar els altres, en comptes d’organitzar una societat amb ells, és humiliar els que no estan d’acord amb tu, el preu és sens dubte excessiu i no hi ha espai per a la democràcia.»
Segueix dient una mica més endavant: «[...] seria perfectament legítim preguntar-se per què els que exerceixen el poder polític tenen tanta dificultat per ser justos i ètics. ¿Això vol dir que en el món actual l’ètica ja no és rellevant per a la política? ¿O hem d’arribar a la conclusió que en l’àmbit del poder polític no hi ha consciència moral?»
Maquiavel, en El príncep, ens ve a dir que ètica i política són dues disciplines que estan en dos plans diferents i que no tenen res a veure, cosa que escandalitzaria a Aristòtil que considerava que la Política era la continuació natural de l’ètica o que, fins i tot, la política estava directament dintre de l’ètica ja que, segons com es miri, l’ètica només té sentit quan és plantejada des de la comunitat i, en la política, és on s’organitza la comunitat.
Per excusar una mica Maquiavel, diré que potser El príncep no reflecteix fidelment el pensament de l’autor, sinó que és la seva percepció de com actuen els governants i això és el que explica.
Quan no fem el que prediquem és que no creiem el que prediquem, per tant estem enganyant o, si ho creiem però no ho fem, llavors podríem aplicar-nos les paraules de Jan Patocka: «viure sense estar disposat a sacrificar-se pel que fa que la vida tingui sentit no és viure».
rentar.....esborrar, netejar, eliminar...pensem uns moments en les coses que tenima al nostre cor i les volem treure per tenir un cor net i polit per rebre a Jesús que ben aviat celebrarem
ResponEliminala seva vinguda.