Es molt possible que metres el remat necessiti un pastor siguem vulnerables i estigui en perill la nostre llibertat.
Pot ser que ens faci lliures la nostre actitud d´avant el coneixement. Per això hem d´educar en llibertat, no encasellant ni bloquejant l´altre des de la nostre ignorància.
Crec que el que estima no vol que estiguis ¨aborregat¨, sinó que vol que pensis. Pot ser que tot el que tinguem que saber ja estigui en el nostre cervell i nomes calgui trobar-ho.
Bens i ramats poden mirar-se des de la cara bucòlica, ensucrada. També des de la cara del gregarisme. Diu Erich Froom que, un cop trencat el cordó umbilical amb la mare, comença el procés d’individuació del nascut. Va trencant els altres cordons naturals per obtenir més autonomia i llibertat però, alhora, va creixent el perill de la soledat. A partir d’aquí Erich Froom fa una analogia amb el procés social de la «individuació» de la humanitat, que la podríem contemplar com la diferenciació amb la natura i la distinció amb la resta d’animals. Aquesta individuació social la fa començar de manera mítica en el jardí de l’Edèn. L’enfrontament amb la norma de Déu és el primer acte del que anomena llibertat negativa o «llibertat respecte a». Aquest fet comporta un degotall continu de mals i, alhora, representa l’inici del comportament «humà» del «ésser animal home». Des d’aquest moment, aquest ja ésser humà hauria d’emprar la llibertat positiva o «llibertat per a» i en la mesura que no ho aconsegueix roman isolat, experimenta l’amarga solitud. Si no sap gestionar bé aquesta llibertat positiva li agafa una gran «por a la llibertat» (d’aquí el títol del llibre de Froom) ja que tem que si no disposa bé de l’eina que té a les mans no esdevindrà plenament. Cau llavors, fàcilment, en el gregarisme o en que els altres decideixin per ell, de forma que només li calgui seguir-los. Una vegada estès el gregarisme és senzill contagiar una gran part de la societat amb qualsevol grau de totalitarisme o de pseudodemocràcia. Aquesta por a la llibertat també pot ocasionar la confusió creixent en els termes d’igualtat, uniformitat i identitat. Quan Kant diu que tot ésser humà és un fi en si mateix i que de cap manera és un mitjà per les finalitats d’un altre, està afirmant que, com a tals fins, tots els homes són iguals. Però, des d’aquesta igualtat, cadascú s’ha de fer a si mateix, i en aquest fer-se es confegeix la identitat i la diferència. Aquest fer-se implica l’exercici de la «llibertat per a» i, si no aconsegueixo superar la por que em provoca, buscaré la uniformitat amb el grup per no haver de respondre de les meves lliures decisions. Hi ha un text de Pico della Mirandola (1463-1494) que ho expressa meravellosament bé. En el seu Discurs de la dignitat de l’home, aquí en traducció de Joan Lluís Vives, imagina què va expressar el Gran Arquitecte en el moment de posar l’home sobre la Terra: «No et vam donar ni un lloc fix, ni un aspecte propi, ni cap gràcia peculiar, oh, Adam!, perquè tinguis i posseeixis, pel teu desig i per la teva intenció, aquell lloc, aquell aspecte i aquelles gràcies que tu mateix escullis. La naturalesa definida per als altres éssers es troba en els límits de les lleis que nosaltres hem prescrit. Tu, no sotmès a cap limitació, definiràs la teva naturalesa pel teu poder de decisió, a les mans del qual t’he posat. Et vaig col·locar al mig de l’univers perquè, des d’aquell indret, examinessis més còmodament el que hi ha en el món. No et vam fer celeste ni terrestre, ni mortal ni immortal, perquè, com a arbitrari i honorari modelador i escultor de tu mateix, et representis en la forma que prefereixis. Podràs degenerar en els éssers inferiors, que són les bèsties; lliurament, podràs regenerar-te en els superiors, que són les coses divines.»
Aquest és el text fundacional de l’humanisme i, quasi m’atreviria a dir, del transhumanisme.
Es molt possible que metres el remat necessiti un pastor siguem vulnerables i estigui en perill la nostre llibertat.
ResponEliminaPot ser que ens faci lliures la nostre actitud d´avant el coneixement. Per això hem d´educar en llibertat, no encasellant ni bloquejant l´altre des de la nostre ignorància.
Crec que el que estima no vol que estiguis ¨aborregat¨, sinó que vol que pensis. Pot ser que tot el que tinguem que saber ja estigui en el nostre cervell i nomes calgui trobar-ho.
Bens i ramats poden mirar-se des de la cara bucòlica, ensucrada. També des de la cara del gregarisme.
ResponEliminaDiu Erich Froom que, un cop trencat el cordó umbilical amb la mare, comença el procés d’individuació del nascut. Va trencant els altres cordons naturals per obtenir més autonomia i llibertat però, alhora, va creixent el perill de la soledat.
A partir d’aquí Erich Froom fa una analogia amb el procés social de la «individuació» de la humanitat, que la podríem contemplar com la diferenciació amb la natura i la distinció amb la resta d’animals. Aquesta individuació social la fa començar de manera mítica en el jardí de l’Edèn. L’enfrontament amb la norma de Déu és el primer acte del que anomena llibertat negativa o «llibertat respecte a». Aquest fet comporta un degotall continu de mals i, alhora, representa l’inici del comportament «humà» del «ésser animal home».
Des d’aquest moment, aquest ja ésser humà hauria d’emprar la llibertat positiva o «llibertat per a» i en la mesura que no ho aconsegueix roman isolat, experimenta l’amarga solitud.
Si no sap gestionar bé aquesta llibertat positiva li agafa una gran «por a la llibertat» (d’aquí el títol del llibre de Froom) ja que tem que si no disposa bé de l’eina que té a les mans no esdevindrà plenament. Cau llavors, fàcilment, en el gregarisme o en que els altres decideixin per ell, de forma que només li calgui seguir-los. Una vegada estès el gregarisme és senzill contagiar una gran part de la societat amb qualsevol grau de totalitarisme o de pseudodemocràcia.
Aquesta por a la llibertat també pot ocasionar la confusió creixent en els termes d’igualtat, uniformitat i identitat. Quan Kant diu que tot ésser humà és un fi en si mateix i que de cap manera és un mitjà per les finalitats d’un altre, està afirmant que, com a tals fins, tots els homes són iguals. Però, des d’aquesta igualtat, cadascú s’ha de fer a si mateix, i en aquest fer-se es confegeix la identitat i la diferència.
Aquest fer-se implica l’exercici de la «llibertat per a» i, si no aconsegueixo superar la por que em provoca, buscaré la uniformitat amb el grup per no haver de respondre de les meves lliures decisions.
Hi ha un text de Pico della Mirandola (1463-1494) que ho expressa meravellosament bé. En el seu Discurs de la dignitat de l’home, aquí en traducció de Joan Lluís Vives, imagina què va expressar el Gran Arquitecte en el moment de posar l’home sobre la Terra:
«No et vam donar ni un lloc fix, ni un aspecte propi, ni cap gràcia peculiar, oh, Adam!, perquè tinguis i posseeixis, pel teu desig i per la teva intenció, aquell lloc, aquell aspecte i aquelles gràcies que tu mateix escullis. La naturalesa definida per als altres éssers es troba en els límits de les lleis que nosaltres hem prescrit. Tu, no sotmès a cap limitació, definiràs la teva naturalesa pel teu poder de decisió, a les mans del qual t’he posat. Et vaig col·locar al mig de l’univers perquè, des d’aquell indret, examinessis més còmodament el que hi ha en el món. No et vam fer celeste ni terrestre, ni mortal ni immortal, perquè, com a arbitrari i honorari modelador i escultor de tu mateix, et representis en la forma que prefereixis. Podràs degenerar en els éssers inferiors, que són les bèsties; lliurament, podràs regenerar-te en els superiors, que són les coses divines.»
Aquest és el text fundacional de l’humanisme i, quasi m’atreviria a dir, del transhumanisme.