Acolliment. Si diuen que el néixer és un gran plor, encara més podem dir que néixer és un ser acollit gratuïtament per la família, enmig del món inhòspit.
Hi ha imatge més terrible que un bebè abandonat a les escombraries? Abandonat en el no res?
La família ho és TOT ( esclaf, suport, dedicació) i..., moltes coses més. Però cal cuidar.la, estimar.la, dedicar.li molt de temps per poder anar tots a una en el sentit de fer una llar acollidora i on es respirin els valors que cada familia opti per tenir...gràcies per les nostres famílies
La famílialia es el soport principal del ser humà per mantanir una societat viva i responsable delsdels seus actes. Preguem per totes les families del mont, per les vostres i per les nostres.
Us passo un tros del Poema de Nadal que m’agrada molt. L’autor ens parla de la «mare-fill», de l’acolliment i de l’alegria de l’acolliment. Encara que aquesta alegria no hi estigui explícitament, batega en els versos. Al·legòricament m’atreveixo a estendre aquesta imatge de «mare-fill» a la de la família i, de fet, a la de qualsevol relació d’amistat i d’estimació.
¿En quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o de pla, aquesta tonada floria?. ¿Quina fou la primera que es trobà la blanca melodia, com una oreneta caçada amb la mà, sense esquerperia? ¿Quina dona del meu país, amb una aire amorós i enyoradís, vestida de sarja i esclop, però amb una veu molt clara, va cantar per primer cop, la cançó del Noi de la Mare? Jo em penso que era de feixes foranes, d’aquelles que van dur l’arada al puny, avesada a sentir les campanes una mica de lluny; ... I aquesta dona del meu país, sense cap esverament, va trencar els seu viure gris amb les estrelles d’un infantament... I es va lliurar del pes i va tenir el seu fill, sense cridar massa, com les ovelles, que no saben res d’aquell misteri tan estrany que els passa. I estava tan contenta del fill seu, que per fer-lo somriure crida i malda, i com si contemplés el fill de Déu se’l mirava adormit a la falda. ... I del desig de música fent tria, perquè té ganes de dir la millor, tot bolcant a l'infant que dormia, li deuria sortir aquesta cançó: «Que li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo?...» I mentre deia les dolces paraules, la cançó anava escampant-se pel món. La van aprendre les fulles de menta, i va enganxar-se al bec dels falciots. Al campanar les campanes movien, poc a poquet, el batall tremolós: «Què li darem an el Noi de la Mare?» ... «Què li darem an el Noi de la Mare?...» canta la vela que empeny el xaloc, i el card que cruix i l’arjau que grinyola, i el fum de la pipa que engega el patró. Quan ve Nadal, la cançó del miracle fa que tremoli l’esquena dels llops. Fins els que cremen i roben i maten, si de menuts l’han sentida algun cop, la volen dir i se’ls encalla la llengua, la volen dir i els escanya la por!
La família, tot i que no la tries és lo millor que et passa a la vida, soc aqui perque ells han volgut, soc com soc perque ells m'han ensenyat. Intento seguir aquest llegat amb la familia que jo he creat perque ells segueixin amb les seves i aixi perduri en els temps dels temps .....
La família ho és TOT ( esclaf, suport, dedicació) i...,
ResponEliminamoltes coses més.
Però cal cuidar.la, estimar.la, dedicar.li molt de temps per poder anar tots a una
en el sentit de fer una llar acollidora i on es respirin els valors que
cada familia opti per tenir...gràcies per les nostres famílies
La famílialia es el soport principal del ser humà per mantanir una societat viva i responsable delsdels seus actes.
ResponEliminaPreguem per totes les families del mont, per les vostres i per les nostres.
Us passo un tros del Poema de Nadal que m’agrada molt. L’autor ens parla de la «mare-fill», de l’acolliment i de l’alegria de l’acolliment. Encara que aquesta alegria no hi estigui explícitament, batega en els versos. Al·legòricament m’atreveixo a estendre aquesta imatge de «mare-fill» a la de la família i, de fet, a la de qualsevol relació d’amistat i d’estimació.
ResponElimina¿En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o de pla,
aquesta tonada floria?.
¿Quina fou la primera que es trobà
la blanca melodia, com una oreneta caçada amb la mà,
sense esquerperia?
¿Quina dona del meu país,
amb una aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop,
la cançó del Noi de la Mare?
Jo em penso que era de feixes foranes,
d’aquelles que van dur l’arada al puny,
avesada a sentir les campanes
una mica de lluny;
...
I aquesta dona del meu país,
sense cap esverament,
va trencar els seu viure gris
amb les estrelles d’un infantament...
I es va lliurar del pes
i va tenir el seu fill, sense cridar massa,
com les ovelles, que no saben res
d’aquell misteri tan estrany que els passa.
I estava tan contenta del fill seu,
que per fer-lo somriure crida i malda,
i com si contemplés el fill de Déu
se’l mirava adormit a la falda.
...
I del desig de música fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l'infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
«Que li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?...»
I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
La van aprendre les fulles de menta,
i va enganxar-se al bec dels falciots.
Al campanar les campanes movien,
poc a poquet, el batall tremolós:
«Què li darem an el Noi de la Mare?»
...
«Què li darem an el Noi de la Mare?...»
canta la vela que empeny el xaloc,
i el card que cruix i l’arjau que grinyola,
i el fum de la pipa que engega el patró.
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l’esquena dels llops.
Fins els que cremen i roben i maten,
si de menuts l’han sentida algun cop,
la volen dir i se’ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!
Poema de Nadal, de Josep M de Segarra.
La família, tot i que no la tries és lo millor que et passa a la vida, soc aqui perque ells han volgut, soc com soc perque ells m'han ensenyat. Intento seguir aquest llegat amb la familia que jo he creat perque ells segueixin amb les seves i aixi perduri en els temps dels temps .....
ResponElimina