Rega i alimenta generosament les seves dues ribes, a vegades tan diferents.
Pot ser frontera, però llavors que sigui un lloc d'intercanvi; la frontera és permeable, ben diferent d’un mur de separació.
Pot ser frontera, però llavors que sigui un lloc d'intercanvi; la frontera és permeable, ben diferent d’un mur de separació.
«Una frontera no és només allò que separa o discrimina, sinó també allò que permet el reconeixement i el retrobament amb l’altre. Això és vàlid també tant a nivell psicològic (la constitució de la representació del si, de la intimitat, [...]), com ètic (constitució del si responsable dels seus actes) [.....].
ResponEliminaEn conseqüència el que cal combatre són els murs, però no les fronteres. [....] La característica de la frontera és primerament que no concerneix únicament els homes, sinó també el dret, les mercaderies, les obres, les llengües, etc., mentre que els murs tenen per única funció impedir el pas dels homes. [...] la frontera pot ser objecte d’un reconeixement mutu d’una part i de l’altre del seu traçat, mentre que el mur és sempre [...] unilateral. [...] Els murs, a més de ser mitjans sovint ineficaços, no resolen res.»
Yves Charles Zarka, Refundar el cosmopolitisme
Dos pensadors força diferents: «Parmènides es resumeix en la frase "tot és, res no es fa" , mentre que la d'Heràclit en "tot esdevé, res no existeix"». Deia Heràclit: «Tot flueix, res no s'està quiet» i també: “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”, ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin’’.
ResponEliminaPerò escoltem el que diu en Gerardo Diego del riu:
«Río Duero, río Duero,
nadie a acompañarte baja;
nadie se detiene a oír
tu eterna estrofa de agua.
..................................
Quién pudiera como tú,
a la vez quieto y en marcha,
cantar siempre el mismo verso
pero con distinta agua.
Río Duero, río Duero,
nadie a estar contigo baja,
ya nadie quiere atender
tu eterna estrofa olvidada,
sino los enamorados
que preguntan por sus almas
y siembran en tus espumas
palabras de amor, palabras.»
Només els poetes poden parlar així!
I encara podem admirar el que Jorge manrique va escriure en la tercera estrofa de les seves Coplas a la muerte de mi padre:
Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir:
allí van los señoríos,
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos;
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.
Recordo diferents rius del món i cadescun amb la seva simbologia,
ResponEliminaEl Ganges a l'India, el Nil a Ejipte, el Jordà, biblic, l'Amazones,el mes llarg, La Muga a l'Empordà, Les Fonts del LLobregat ......... "Lo riu és vida"